rUMB

Acabes la carrera. Acabes l'estiu. Acabes la tornada. Acabes les vacances.
I la pregunta, com una fressadora mecànica que colpeja la casa del veí insistentment; i ara quin rumb prenc?

Txakoli

Ahir a la nit tocava un sopar al jardí d'en Marçal, en una casa sense pares. Tots els personatges que havíem estat a Euskadi ens vam trobar per veure el Gamper per televisió; l'Igor, l'Albert, l'Uri, en Pit, en Baldu, en Pupi, l'Oriol, en Marshalls, son germà i jo.
Teníem deu -10?- ampolles de txakolin i deu pintxos diferents elaborats per cadascun de nosaltres.
El resultat és un d'aquests sopars d'estiu incomparables, imparable, fresc, relaxat, nocturn. A quarts de quatre ens serveixen unes canyes a la barra de La Sal quan ja haurien hagut de tancar. Em quedo mirant la platja i la lluna decreixent, que dibuixa una enorme C, blanquíssima. Les taules i cadires estan buides sobre la sorra, només una parella mig amagada.
Se m'acosta en Marçal pel darrera i em toca l'espatlla.
- Això val la pena, no? -Em pregunta.
Ens abracem i penso que aquestes coses són les que ens fan sentir vius. Som gent de Vilassar de Dalt, Masnou i Argentona de poc més de vint anys. Cambrers, agents comercials, dissenyadors, mecànics, algun perdut.
I acabem la nit davant el mar, allò que ens uneix per ser maresmencs. Ojo al dato...

Euskal Herria

La Núria va veure a Bilbao com els ertzaines carregaven contra les terrasses de cafè del casc antic. La Núria va veure com els anti-avalots pegaven sense contemplacions a àvis i àvies que berenaven durant la seva festa major, com els policies disparaven amb fusells especials, sense apuntar al terra com és legal, les boles de goma contra la multitud de manifestants i vianants innocents. La Núria va veure com no es discernia entre gent que es manifestava pacíficament i quatre esbalotadors, perquè tampoc interessa.
La Núria va veure com en els mitjans es parlava de manifestació radical, etarra, terrorista i independentista la ruta silenciosa i pacífica del diumenge 14 a Donosti.
Ella ho va veure amb els seus ulls. I posaria la mà al foc que aquells ulls bé podrien ser els meus. Ni un centímetre a la violència. Però si no comencem per moderar les accions policials din sun marc democràtic, donem ales als que aposten per contestar amb la mateixa moneda o fan de la violència una raó de ser.

Lluny de disturbis i corredisses, la visita a Euskadi comença agitada i acaba desassossegada. A Zarauz visito tavernes i platges amb marees. A Bilbo retrobem amb l'Albert en Marçal i l'Oriol un Guggenheim sempre esplèndid i uns bars amb sidres i banderes de l'Athletic. Al santuari guipuscoà d'Arantzazu escolto el silenci i reflexiono sobre la fe. A Hernani el Chillida Leku ens aporta serenitat artística a través de pedra esculpida, de majestuositat creativa; l'artista que no vacil·la en dir que la seva obra prové de la terra, del concepte germinal que el creador ha de partir de saber-se que és d'un lloc. A Meagas visitem un hostal entre caseríos, situat en una cruïlla de carreteres serpentejants per prats i pujols verdíssims. Allà coneixem Xabier, home cultíssim, arcaic i patriarcal, mestre de la posada i casa d'acollida. Però això ja és una altra història, sobretot perquè sinó els posts es fan massa llargs. La imatge amb la que em quedo és després de la pluja a l'ermita d'Elkano, a dalt del coll. A sota nostre el sol escolant-se entre els núvols i els boscos supurant vapor d'aigua, saturats d'humitat. I el silenci que no es trenca per a res.

"L'ésser ha de recuperar el silenci. Sense ell, l'home perd la opció de retrobar-se amb Déu, de reflexionar sobre la seva espiritualitat"
[Chéjov]

acció vírica

"Me gusta ver un pueblo tomado por la tierra. Argentona ahora no es más que eso; un lugar donde la cerámica toma las calles, las recubre de su fango de colores.
[...]
Entendemos la acción vírica desde un concepto a menudo destructivo, pero la contaminación también puede ser creativa.
Introducir un elemento extraño dentro de un cuerpo para crear algo nuevo debería ser suficiente para asombrarnos, para darnos energia para crear de nuevo, reempezar.
Debemos ser honestos con nosotros mismos. Honestidad en la creación."
[Miguel Vázquez, director de Acción Vírica 1]

Continuo treballant a tope en la comunicació de la Fira del Càntir. Quantes persones interessants estic coneixent. Aquests dies hem arrassat en el panorama mediàtic catala. Hem aparegut a l'Estiu en Directe de Televisió de Catalunya, al TN Comarques, al TN Migdia, a l'España Directo de TVE, a les grans emissores catalanes com RAC1, Catalunya Ràdio, COM Ràdio, Ona Catalana o Catalunya Cultura, o a diaris de referència com l'AVUI, El Periódico o La Vanguardia.

Hem fet els deures, em sembla. La Núria m'acaricia i em recorda que les platges del sud de Portugal són molt blanques.